Cursa Donem la Cara per la Sida 2011.

 

Avui, tot i no trobar-me gaire be per unes molèsties al genoll, que m’han tingut dues setmanes sense córrer, hem anat a la Cursa donem la cara per la Sida http://www.flsida.org/cursa/. És una cursa de caràcter solidari i, això, junt amb la insistència dels meus companys d’equip, m’ha acabat de convèncer. Més que insistència podríem definir-ho com a coacció…

La cursa era a les 11.30h. Uns 10 quilòmetres de recorregut i tret de l’última pujada podríem dir que és de dificultat baixa. La sortida i l’arribada eren a l’Hospital Trias i Pujol , Can Ruti, de Badalona.

La recollida de dorsals ha sigut una mica caòtica, quan jo he arribat quedava una hora per la cursa i he trigat 30 minuts en recollir el dorsal. Només hi havia una taula i la veritat i posaven molta voluntat però no se’n sortien. Ja amb el dorsal, me reunit amb els companys i desprès d’explicar-nos tots els mals, ens hem posat a escalfar.

A causa d’un cotxe mal estacionat, el punt de sortida s’ha tingut que variar i, això, a suposat un retràs de 10 minuts en la sortida. Un cop començada la cursa, ens trobem immediatament am una baixada d’uns tres quilòmetres, en aquest punt jo ja me donat conta que la cosa no anava. Tenia flato, les cames no em responien i estava molt cansat ja… la cosa no pintava gaire be. Llavors en Marc, es gira hi em diu: “Xavi avui no tinc cames”, jo penso, collonut al menys anirem tranquils. Però al final de la baixada em despenjo d’ell perquè ja no puc seguir el seu ritme. A partir d'aquí comença el meu infern particular. La cursa no es dura, passem per un tram planer i encarem unes pujades que, en un dia normal, no m’haguessin costat fer però portava una “pajara” impressionant i no podia amb el meu cos. Així vaig passant els quilòmetres, arrossegant-me mentre la gent m’avança. Arribem per fi a l'últim quilòmetre i com ja m’havien avisat abans, la rampa més dura del circuit no em va agafar per sorpresa. La vaig pujar corrent com vaig poder, amb ajuda d’alguna anima caritativa que em va donar una petita empenta per acabar de pujar. Un cop a dalt la meta ja esta aquí mateix. Desde una tanca lateral en en Marc i en Julio em donen ànims mentre passo per la línea de meta. En Marc, tot i no tenir cames… a fotut un temps molt bo. Jo puc estar content d’haver-la acabat.