Setena etapa. Pedrouzo a Santiago de Compostela.
Altre cop a matinar, a les cinc i mitja del matí tot el grup ens posem en marxa. Volem arribar a Santiago a les onze per assistir a la missa del peregrino. Fins a Santiago hi han vint quilometres. En el grup es començar a notar ja des del començament una mica de nerviosisme i pena. Els que han compartit el camí rememoren com es van conèixer, les experiències viscudes, conscients que en arribar a Santiago potser no es tornaran a veure. Abandonem el grup per prendre un cafè abans de seguir, ja els agafarem més endavant.
Ens reagrupem en un bar, esmorzem, i després d’esperar mitja hora per que ens facin cinc entrepans, continuem la marxa cap a Monte de Gozo.
Des de Monte de Gozo podem veure Santiago, el final del camí.
Una visita a l’ermita i última mirada enrere abans de continuar cap a Santiago.
Queden cinc quilometres, això s’acaba, amb una barreja de pena i alegria entrem a Santiago.
Per arribar a la Catedral encara haurem de caminar una mitja hora pels carrers de la ciutat. Quan som a prop de l’entrada a la plaça de la catedral ens tornem agrupar-nos per fer l’entrada tots junts.
Ara si, el final de camí, entrem a la plaça amb les gaites de fons i les sensacions que tenim son difícils d’explicar, alguns s’abracen, d’altres salten tots junts en rotllana. Després de l’esclat d’alegria ens estirem a terra amb les motxilles fent de coixí i admirem la catedral.
Hem arribat a l’hora prevista, però la catedral esta massa plena de gent. Decidim anar a buscar la Compostelana, ja que preveiem una cua bastant llarga. No ens equivoquem després d’una hora de cua aconseguim el diploma que acredita que hem fet el Camino de Santiago. L’allotjament ja el tenim solucionat, una senyora lloga habitacions molt a prop de la catedral.
La catedral la visitarem demà. Anem a dinar tots plegats i allà comencen els comiats. Dos integrants del grup volen seguir fins a Finisterre. Marxen entre aplaudiments i alguna que altre llàgrima.
Nosaltres seguim prenen vins fins ben entrada la tarda. Anem al pis on tenim llogades les habitacions, ens canviem i sortim a sopar. La nit s’allarga ningú no vol marxar, estem celebrant l’arribada a Santiago però també sabem que es la nostre comiat.
La catedral la visitarem demà. Anem a dinar tots plegats i allà comencen els comiats. Dos integrants del grup volen seguir fins a Finisterre. Marxen entre aplaudiments i alguna que altre llàgrima.
Nosaltres seguim prenen vins fins ben entrada la tarda. Anem al pis on tenim llogades les habitacions, ens canviem i sortim a sopar. La nit s’allarga ningú no vol marxar, estem celebrant l’arribada a Santiago però també sabem que es la nostre comiat.
L’endemà visitem la catedral, donem una abraçada a l'apòstol Santiago i els comiats es succeeixen una darrere l'altra… Ens arriba el torn, ens abracem als que han quedat i marxem sota el aplaudiments.
Poder no ha estat un gran viatge, no hem marxat lluny, no hem conegut cultures exòtiques, ni hem visitat monuments increïbles ni meravelles del mon. Potser no, però el que esta clar es que hem viscut un ambient difícil d’explicar, germanor potser. Per això aquest viatge sempre quedarà en el meu record, com també ho farà la gent que m’ha acompanyat, que m’ha donat ànims, o simplement els que quan et creuaves amb ells et preguntaven com portaves el camí, si et feia mal alguna cosa o simplement et desitjaven “buen Camino”. Se que es molt probable que inclús amb el grup que vam acabar serà difícil mantenir el contacte però sempre formaran part del record d’aquest viatge. A tots ells gràcies.
Resum de l’etapa.
