Cinquena etapa. Palas de Rei a Melide.
Això de matinar s’està convertint en un mal vici… I a més també ens acompanyarà la boira avui. Tenim previst arribar a Melide, serà curt , a uns disset quilometres de Palas de Rei. El primer tram del camí el fem tot maleint el fred, la boira i tenir que anar aixecant-nos aquestes hores per poder trobar lloc on dormir.
El paisatge no és gaire maco i la boira no ajuda a millorar-lo. Parem a mig camí a esmorzar i seguim l’etapa.
Per fi arribem a Melide a les deu i mitja. Anem cap a l’alberg i deixem les motxilles a la cua. Mentre esperem que obrin, a la una, anem a donar una volta per la població.
Ara toca anar a menjar pop, una de les raons per les que hem parat en aquest poble, la Pulperia Ezequiel és molt coneguda i segons diuen fan el millor pop del camí. A dins, asseguts en una taula, trobem el noi lleidatà que va compartir un tros d’etapa amb nosaltres ahir, el valencià i els tres nois amb els que vam sopar ahir. Ens conviden a seure amb ells, i aquí comença un anar i venir de pop i botelles de Ribeiro. Quan sortim ens dirigim tots junts cap a l’alberg a veure si encara hi ha lloc. Ens assabentem que son les festes del poble i preveiem una bona nit de festa, a més avui juga el Barça la final de la Supercopa contra el Madrid. Només hi ha un problema l’alberg tanca a les deu…
Després d’agafar llit a l’alberg entre tots pensem la manera d’entrar a altes hores de la matinada. La solució passa per deixar una finestra oberta a la planta baixa i esperar que a ningú li doni per tancar-la. Fet ja el pla d’entrada seguim la nostre processó pels bars del poble, una copeta de Ribeiro per aquí, un Alvariño allà… I així fins l’hora de sopar, pop sense cap dubte, aquest cop a la Pulperia Garnacha. Pel meu gust molt més bo el pop de la Pulperia Garnacha que la de la Pulperia Ezequiel.
Sortint de la pulperia anem cap a l’alberg a canviar-nos i sortim a veure el barça. Com he dit són les festes del poble i mes tard hi haurà una orquestra a la plaça. La nit s’allarga, a les quatre de la matinada anem cap a l’alberg a veure si podem entrar. Davant la nostre sorpresa la porta està oberta i no fa falta que saltem per la finestra, que en l’estat que estem és d'agrair. A veure com ens aixequem demà…
Resum de l’etapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada