diumenge, 14 d’agost del 2011

Camino de Santiago. Pedrafita do Cebreiro a Santiago de Compostela.

 

Segona etapa. Alberg de Lusío a Sarria.

Avui farem una etapa curta, tenim les cames una mica carregades d’ahir, en teoria tindríem que arribar fins a Portomarin a uns trenta-vuit quilometres, però hem decidit que aquesta etapa la partirem en dos. Pararem a Sarria així que només farem uns vint-i-un quilometres. Hem dormit molt be a l’alberg de Lusio, ens aixequem als volts de les vuit carreguem motxilles i tornem a caminar. Avui no tindrem problema per dormir ja que hem reservat dos llits en un alberg de Sarria.

La primera parada la fem a Samos on podrem fer un cafè ja que a Lusio no hi ha bar. Volem visitar el monestir que hi ha en aquesta població però quan arribem estan fent missa i fins les deu no comencen les visites. Donem una volta per l'església i anem a que ens posin el segell, allà es on un monjo molt simpàtic ens explica tot lo que ahir us vaig dir de l’alberg de Lusio.

DSC03156  

Continuem el camí cap a Sarria primer continuant la carretera i després ens endinsem dins del bosc, la veritat tret de Samos un dels paisatges que menys m’ha agradat del viatge.

DSC03179 DSC03191 DSC03187 DSC03184

A uns cinc quilometres d’arribar a Sarria prenem una cervesa a la terrassa d’un bar, on trobem un alemany que va començar el camí a Pamplona. Desprès de xerrar sobre el camí amb una barreja de castellà, anglès i el llenguatge universal dels gestos… continuem la caminat els tres cap a Sarria.

Arribem a Sarria, el noi alemany s’acomiada de nosaltres ell seguirà fins a Portomarin, anem cap a l’alberg deixem les motxilles i fem un tomb pel poble. Però primer una cervesa ben fresca.

DSC03195

DSC03198DSC03199

A l’alberg coneixem una parella de valencians que comencen el camí demà. També a uns nois de Barcelona amb els que anem a prendre una cervesa. Ells han parat en un poble on han pogut conèixer una meiga, han viscut una experiència molt emotiva i només per això ja ha valgut la pena fer el camí. Ens acomiadem d’ells i anem a sopar, els albergs tanquen les portes molt aviat, a les deu els públics i a les onze el privats, així que el dia no es pot allargar massa si no volem dormir al carrer. Mentre sopem ens assegurem l’allotjament de demà a Portomarin en un altre alberg privat. A les onze a dormir, demà volem sortir aviat a les cinc i mitja del matí per arribar a les dotze al final de l’etapa.

Resum de l’etapa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada